Entre pilars transparents i torres de paper i d'alumini,
entre caixes plenes de vicis
i penya-segats que dancen amb el vent,
aquí, prop d'aquesta flama blanca de pols i cendres repleta,
amb la llum tan allunyada i una mà al cap,
és aquí, on jau cansada la mirada del teu déu?
dilluns, 14 de desembre del 2009
Principi
Què com un espai on poder ser jo mateix?, parlar de les coses que sento o dir les que penso, recrear-me en les meves opinions... Ho tenia al cap de fa temps, però fins ara no m'he decidit a encetar-ho. No vull assegurar-me res, ni assegurar-ho a ningú, sobre el que es llegirà en aquest espai, tret d'una cosa: Que ho crido amb l'ànima.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)